Igual que dos núvols mai són iguals.
Tampoc dos homes tenen per qué ser-ho.
Ja sé que en la vida t‘han tractat mal.
Però no vull ser jo el següent en fer-ho.
Tots el que del teu cos s‘han volgut aprofitar,
que t‘han abandonat després de fer-te un bon repàs,
i t‘han marcat (Sense agradar-te i sense confiar),
t‘han enfonsat (Sense defendre‘t per no empitjorar).
Igual que qui caça amb agulla i fil.
Prengueres la tècnica equivocada.
Deixant que t‘imposaren ells el llit.
Per tal de sentir que eres estimada.
Voldries haver-te esperat a l‘home adequat,
que t‘estimara sense haver passat per tantes mans.
I ara tens por (Un sol contacte tensa els teus tendons),
por del amor (Millor patir que no deixar-ho tot).
No seré jo qui continue la saga,
de sotmetrir-te com si foses ma esclava.
No tingues tanta por de mi, que no et faré res que no vulgues que et
faça a tu.
Que no et faré cap mal si penses que això és el que vull.
Saps que et respectaré eixe temps fins que ho tingues segur.
No aceptaré que per mi facis sacrificis bruts.
No vull forçarte a res que et faci plorar de nit.
I no tingues tanta por de mi.
Igual que un xiquet que no vol jugar.
El “no” no vol dir que tu sigues freda.
No vull ni que penses que m‘has fallat,
per evitar fallar-te a tu mateixa.
Creu-me que em sent posseïdor del més gran dels plaers
quan dius que com jo no t‘havia tractat ningú més.
Jo no tinc por (Confia en mi, dona la esquena al món),
i tu tampoc (No et pense pedre i molt menys per aixó).
No tingues tanta por de mi, que no et faré res que no vulgues que
et faça a tu.
Que no és la teua obligació ni la meua inquietud.
Saps que esperaré a que el teu cor estiga convençut.
Perque mai t‘han preguntat qué és el que t‘agrada a tu.
Que no mereixes un xantatje d‘amor per llit.
I no tingues tanta por de mi.