Vens amb por, feta pols, a contar-me els teus errors,
amb l‘esperança de que trobe solució.
Tu ja saps, cóm es fa, has d‘aprendre a rebutjar
per a que no, no et rebutjen a tu abans.
Comprenc que penses que el teu món gira al revés,
però has d‘aprendre a ser feliç amb el que tens.
Obri els teus ulls al cor.
No plores més, abraça‘m bé, i sent un núvol envoltar la teua pell.
Estem junts, sense llum, el sonriure perdut. Batega el so d‘un cor pur.
No perdes temps, sigues concient i gaudix la vida com si poguera ser.
Tin la mà, agafa-la, tingues fe en l‘endemà. Doncs tot açò pasarà.
On digues estaré. No tingues por de res.
Oblida el plor, la foscor, l‘amargor, el malson, la tensió
i ompli el clot amb desitjos que es facen debó.
Passa el temps, tot surt bé, el sonriure està creixent.
Sents que no hi ha ningú que et puga vencer més.
Vius per dins un bufit, que et fa fort per ser feliç.
Veus com l‘angoixa està escurrint-se pels teus dits.
Abans em deies el teu món gira al revés.
L‘has aturat al vore que pots manar sobre ell.
On tu digues jo estaré. No tingues por de res.
Ahhhhhh, veus com creix el teu somriure.
Busca‘m quan estigues sola,
quan necesites un bon amic,
busca‘m si tens llàgrimes a la pell
que jo te les secaré.
No plores més.
No plores més.
No plores més, abraça‘m bé, i sent un núvol envoltar la teua pell.
Estem junts, sense llum, el sonriure perdut. Batega el so d‘un cor pur.
No perdes temps, sigues concient i gaudix la vida com si poguera ser.
Tin la mà, agafa-la, tingues fe en l‘endemà. Doncs tot açò pasarà.
On digues estaré. No tingues por de res.
Oblida el plor, la foscor, l‘amargor, el malson, la tensió i ompli
el clot amb desitjos que es facen debó.