No sé d‘on ve
sa mania que tenc,
per sempre voler fer
barquetes de paper
i sortir a naufragar
per dins un bar que mai no te rebrà.
No entenc massa bé tampoc
ses mil excuses
per no trobar-me per enlloc,
aquell trosset des cor
que li digui en es cervell
que no li agrada viure amb ell,
que vol volar com un ocell.
Pescador de canya,
perd més de lo que guanya.
I jo, jo som un pescador,
pescador de canya
que perd més de lo que guanya.
Qüestió de ser un incompetent,
deman al mirall
si creu que som valent,
i no me contesta,
no creu que hi posi esment.
Dirà que som un incoscient
per ser un temerari
abans que un valent...
I tanmateix què has de fer
pardal amb tant de peix?
Si quan en tens no hi poses carinyo
me sent com es xupa-xup
de ses costes d‘en Xorigo,
que veu passar sa gent
però sempre indiferent!