Anònim a sa gran ciutat, un poema vaig fent.
Se casa ma germana, i li vull fer un present.
Potser una melodia que duri eternament,
Que li recordi que, en cada moment d’afebliment,
Li recitaré si vol Lo Pi de Formentor...
I l’alenaré si cau “Amunt! Ànima forta!”
Navega nau feta d’amor i joves il·lusions
Si sa mala maror i ses discussions bufen a mal port,
Jo t’enviaré, si vols, de s’ametller una branca.
Per què en facis de ses flors una bandera blanca.
Navegaras molt davant meu, i m’amagareu
Ses algues que tots dos arrabasseu si heu fondejat
Cadena que s’enfila allà on fa més bon surar,
Cadena que me mena a s’ancora de s’enyorar.
Jo te cantaré, si toca, glosses d’un temps enrere
Que de s‘arruada soca rebel·li s’olivera
I si es dia no te sol, fulles de taronjer,
Per què escalfin es bressol de s’amor vertader.