Cada vegada que surt pes portal,
no sé per què mir un poc més a dalt
i m‘invaeixen mil sentiments,
i per damunt de tots, sa soletat.
Tenc ànima de blues man.
Som presa des vicis que em fan ser humà
i es precipici sempre el tenc davant.
Juc amb sa sort perquè som un cobard
i de vegades me surt a guanyar;
però no la vull, me qued amagat.
Però els somnis, somnis són.
Són s‘essència de sa vida.
I si tanques els ulls i cerques
pels quatre racons,
veuràs que els somnis,
somnis somnis són.
Somiador trobador!
Me puc passar mitja mida plorant.
No t‘enganis, no,
mai no he estat un sant.
Encara me queda un poc d‘honestitat
i això me duu més d‘un mal de cap.
I altra vegada torn a travelar,
torn a travelar...