Navegant sense una bruixola,
per s’esfera de sa rutina,
na Tonina ja està farta.
Ses velletes des poble la miren per sa porta de sa locura,
d’un món que no li toca.
Na Tonina s’ha enamorat d‘en Karim, que viu a Marraquesh.
I ja neix es pensament que està loca, loca.
De soca-rel és personalitat na Tonina,
roba folgada i turbant de Pakistan.
Ses amiguetes casadetes cap enveja li fan.
¡Puta merda si no pots obeir es teu desig!
¡Estàs ben enmig des fang!
Sa por a lo que diran no ha de ser perocupació,
cap obsessió...
Tots bé sabem: sa botella d’herbes és cosa fina,
verda com els ulls de na Tonina,
que volen veure Maraquesh.
I per a en Karim tres quarts de lo mateix:
s’eix de s’espiral de ses seves doctrines no donen lloc a
una nina mallorquina.
No! Móns diferents...Móns diferents...
Són dos rossinyols que volen volar junts.
Són dos desterrats per sa societat...
jugar com dos nins per un camp de blat daurat.
Diuen que ets una bala perduda (Menuda diuen que tu ets
una bala perduda)
A ses portes de s’Esglesia a un funeral, ella és es tema
central.
Na Tonina ja s’enfonsa (Onze dies varen bastar i en vàrem
fer una vega)
Navega sensa bruixola, ses pregàries ja no l’ajuden.
Na Tonina s’ha enamorat d‘en Karim, que viu a Marraquesh.
I ja neix es pensament que està loca, loca.
Desconfiances, prejudicis, rebutjos socials. Que fan de
mal!
Que fan de mal aquets clixés que mos hem inventat.
I en aquesta història cadascú posa es seu punt i final.
Tant se val!
Karim tu estima na Tonina ella te donarà felicitat.
Tost bé sabem: sa botella d’herbes és cosa fina, verda,
com els ulls de na Tonina,
que volen veure Maraquesh.
I per a en Karim tres quarts de lo mateix:
s’eix de s’espiral de ses seves doctrines no donen lloc a
una nina mallorquina.
No! Móns diferents... Móns diferents...