Rius de sang
sang traïda carrer avall
dins es fang
un cos que ha vist l‘ocàs
de sa meva vida
que ha estat tan breu
pareix mentida
quan ell la veu
amor meu,
Déu que t‘han fet?
Enmig de sa foscor de la nit
plora al seu costat
llàgrimes sobre el seu pit
ulls que reflecteixen
flames de venjança
un destí que s‘augura
trista matança
i ell es jura que això no quedarà així
res no l‘atura
tan se li‘n fot si ha de morir
no té res a perdre
perquè ja li han arrabatat
allò que més s‘estimava
i veié com se n‘anava
i no tornava, no tornava
tan bon punt va descobrir
a qui pertanyien els ganivets
que de sang la van tenyir
agafà pistola i sortí
ulls que reflecteixen
flames de venjança
un destí que s‘augura
trista matança
l‘endemà a sa matinada
allunyats de tot món exterior
allà els va trobar tot quan a l‘hora
va advertir que en nombre eren superiors
no va poder ni fer un suspir
ni que fos de resignat abatiment
va caure mort entre els ulls un tir
quan els va obrir es van retrobar...
...finalment.