Avui no és com ahir,
es temps no passa depressa.
Pair una derrota.
Se nota que no hem sabut
coformar-mos amb lo que teníem,
i ara que ja ho hem perdut,
enfonsada queda una murada.
L‘any 3200, civilització
submarina!
I aquell poal que ja vessava,
i venga omplir i omplir!
I aquella mula que va emmalaltir
no aturava de patir!
Massa càrrega per tan petita,
ja ho diu sa dita:
Fan mal mancances de moral!
Que els ametllers són ara un escull de coral,
que engronsa es corrent
i està cansada, silenciosa i absent
i se sent ferida.
De penyora és oferida
per jugar a fer maig
i tu perds sa partida...
Avui plou sobre remull,
s‘idealisme no interessa.
Submergida roman,
i ara amb expedició
treuen relíquies des fons.
4L de llautó,
i qualque fòssil de garballó
i molt de formigó.
I conta un bussejador
que els anfosos custodien
s‘estàtua des Conqueridor.
L‘han pujat damunt es Puig Major
com un guardià que vigila
s‘illa submarina.
Sa intel·ligència de sa humilitat,
tresor atemporal d‘un passat.
D‘un jove que cremava gatova.
D‘un nin co-educat pels veïns.
D‘un vell que va lluitar per ell.
Respecte!: Que ballen els ancestres.