Com a un quadre impressionista
vas traçant aquí i allà.
Inconformista no l‘has culminat,
iracund l‘has estripat.
Fa tres mesos que estàs
amb els tres mateixos versos
i te creus un Serrat...
De bon grat voldria
no haver de demostrar sa meva valia...
Ah! Ah!...
A mesura que te fas gran
s‘accentuen els defectes,
ses virtuts van minvant.
I estàs canviant, no te‘n dones compte,
estàs canviant.
Que un dia som un àngel bondadós,
i d‘altres som un dimoní facinerós
amb trident i cua...
Que un dia som un cavaller honorable
i d‘altres som un bandoler
detestable que mira per ell
i no s‘alegra pels altres...
És una pintura fatalista el món que t‘has creat,
canvia es punt de vista,
dibuixa un cavall que galopa en llibertat,
cerca un ombra, aboca‘t un poc de vi,
encén un xigarret,
imagina‘t que per un dia
no has de demostrar sa teva valia...
Ah! Ah!...