Íntim som dins un caixó
on hi guard sa meva il·lusió.
Quan el tanques se fa fosc,
si l‘obris, vola com un gorrió pel món,
pel món...
No m‘has de venir a cercar?
Demana sa meva responsabilitat,
que sap que ahir me vaig engatar
per pujar damunt es cadafal d‘un fossar.
He enterrat sa bandera
de combatent de primaveres
que no passaran
perquè ara ja se m‘obliden.
No!
Caminar entre gegants per no arribar mai.
Caminar entre gegants si me dones ses mans.
Viatjant dins es caixó
faig recerques entre es quatre racons...
I sa meta que me trob
és tornar a conèixer
els seus cornalons per primer cop,
cada cop!
M‘he ficat dins una gabi
perquè no s‘acabi es dubte de viure,
perquè ara ja se m‘oblida...
No!