Els polítics del país
estan ben encaparrats
en dividir Catalunya
en dues comunitats:
entre blancs clars i blancs foscos,
entre europeus i africans,
entre polacs i xarnegos,
entre moros i cristians.
Hi ha dos partits antagònics,
hi ha dos líders enemics.
Tota la seva doctrina
és l´antagonisme de si.
Mentre els votants es barallen
per quin dels dos té raó
ells compateixen la taula,
la cassola i el porró.
SI EL QUE VOLS ÉS DISTINGIR LA GENT
CAL SEGUIR AQUESTA NORMA:
NO ET FIXIS EN EL COLOR DE LA PELL,
MIRA EL COLOR DE L´UNIFORME.
Aquesta gent el que voldria
és mantenir-nos dividits,
no pas per ideologia,
sino per on som parits.
Però l´única diferència
que cal en compte tenir
és entre poble i burgesos,
opressors i oprimits.
Entre un port i un feixista
la diferència és de pes:
del porc tot s´aprofita
i de l´altre no se´n treu res.
Però també tenen semblances,
i quelcom a compartir:
tant al porc com al feixista
li arriba el seu Sant Martí.