A mil llocs del planeta les grues va alçant-se:
comença el compte enrera de l´aldea global.
Ni una sola frontera d´Alaska al Senegal
que faci la traveta al pas de la fiança.
Tan sols una bandera i un sol instrumental
per regular l´aixeta d´on raja la bonança,
patètica opereta per vendre´ns esperança
d´aquesta nova era anarcoliberal.
Megàfons del sistema difonen uns consells
pels quals no procedeixen estúpids localimes
que tenen com a lema el decidi per ells.
Al temps de dir que uneixen obren nous abismes
per enfrontar la gent amb l´opi del moment
com ninotets d´un joc que sols no van enlloc.
Fastuosos edificis sense un possible accés
del soterrani a l´àtic: neix l´aldea global.
I a prop un parc temàtic per l´oci universal,
museu del sacrificis implícits del progrés,
on hi ha plantes de plàstic i estatues d´animals
i vídeos de subjectes de pobles extingits.
I aviat nova atracció a la gàbia disset
un home amb barretina que canta "el meu avi"
Per això les dues gavines que crià l´aligot
ens daven aspirines a cada mastegot:
volien que quedès algun exemplar viu
per exposar després a tall decoratiu.
L´aldea global creix amb generositat
tolera nostra espècie si és en captivitat..