Obres els ulls i veus que no estaves somiant,
poses els peus a terra i comences a caminar.
T´esperen a la porta vestits igual que fa vint anys,
el mateix verd de sempre, quasi els olores la sang.
En el temps que dura una paraula,
han segrestat la teva innocència.
El teu somni per ells ara és massa car,
no te´l podràn comprar i ho hauràn de dissimular.
Engegaràn la maquinària de l´Estat,
recorreràs mig món, llit i tortura tot pagat.
En el temps que dura una paraula,
han segrestat la teva innocència.
Si aquesta és la coherència de la nostra vida,
la desobediència segueix sent l´única sortida.
Saps bé que el teu somni ho és
perquè sempre ho serà,
i viure amb ell és tan sincer
com la tendresa de lluitar.
Alguna ment malalta
sembla que no ho veu tan clar.
Instruments del poder,
la percussió sobre el teu cap.
En el temps que dura una paraula,
han segrestat la teva innocència.
Si aquesta és la coherència de la nostra vida,
la desobediència segueix sent l´única sortida.
Potser és cert que el nostre pas
és petit i poc ample.
Imprescindible no abandonà´s
l´essència de la batalla.
Si aquesta és la coherència de la nostra vida,
la desobediència segueix sent l´única sortida..