Ves i digues-li a la pluja que no torni a venir,
digues-li a la solitud que no la vull avui.
Ets la corda que em subjecta i m‘ofega al mateix temps,
la que em va fer neixer els somnis
la que me‘ls fa malbé.
Cada nit tinc un desitg la lluna per tu robaria
frises per la seva llum,
una ovsesió en la llunyania
un somni que ma ferit pel patiment que per tu ploro
ja s‘ha apagat tot el meu foc,
no ets l‘única estrella de la nit, no ho ets!
Digues que el que ara sento no és de veritat,
tot el que no solc per creure per creure en un instant.