Sóc lliure furtivament,
el somriure als ulls
en núvols d‘il^·lusió
obcecat a la vora de l‘abisme
després del riure,
ve la tempesta abrusadora.
en veure-la davant,
el foc interior em torna a ofegar.
el dubte em fa por,
la por em protegeix.
pensar on ets
m‘omple d‘odio i amargor.
quant plor i quant dolor
i quantes nits sense dormir,
quants petons sense fer.
quantes llágrimes, perqué t‘estimo.
sense tu, on ets?.