Els pares van morir
i sol al món em vaig quedar
amb ma germana per mantenir
ella volia plorar, quan arribava la nit.
I a les nits, tots dos junts,
ens drogavem per dormir.
I amb els ulls de nena em mirava
i plorant em deia:
Busca‘m un racó,
per cridar en llibertat,
per escopir als rics,
la suor del seu treball!
Busca‘m unes ales,
per realitzar el que he somiat,
fugint de la foscor,
cercant una millor societat! Amb patrons capitalistes,
van anar passant, dits assenyalant
les nostres pintes pel carrer,
vivint en un cau de puces,
on sempre faltava el diner...
I a les nits...
Vaig lluitar treballant i ella va estudiar per demostrar que no era una no-res
pel fet de viure, per lluitar
per drogar-se per oblidar.
Per ella jo hauria lluitat,
per ella, pel seu futur
i per això ara sóc tancat,
jutjat i encarcellat!
I a les nits....