Dia rere dia anar a entrenar,
tot per poder participar,
lliga nacional , internacional,
i ara ens diuen que no podem jugar.
I ara vénen quatre gats malcarats,
que nostra selecció no deixen jugar,
d’on havien de ser putos desgraciats?
d’Espanya , una colla de degradats. Només volem jugar i als espanyols demostrar,
que als catalans mai podran guanyar,
futbol , hockey… segur que més esports,
ells no guanyen ni als perdedors.
Anem a l’estadi Lluís Companys,
anem catalans i alcem les mans,
Selecció Catalana la volem,
i per vençuts mai ens donarem!
A les armes catalans!
Un dia caminant
tot tranquil i observant
per la plaça de sant Joan
va venir el meu company
amb el fusell a les mans
i em va cridar exaltat:
A LES ARMES CATALANS!!! Guanyarem, vencerem
de Galicia a la frontera!!
Guanyarem, vencerem
de Galicia a la frontera!!
No podran, no s‘atreviran
a matar la nostra llengua!!
No podran, no s‘atreviran
a matar la nostra llengua!!.