Cel amunt, terra avall
pa de blat llum de neó
jo aquí viu, cinquè pis
no somriure.
I la televisió és un revolver
i el veí és un caníbal com jo
i hi ha tanta gent pel carrer
dissimular la amargor
hi ha tants dilluns que els divendres
estan armant sindicats.
Per anar a la fortuna
et venen déus nous
per trobar la tendresa
hi ha qui s‘envia una pastilla
i aquest setembre tan gener
i aquesta somriure tan ploraneres.
Tant cel, tanta llum
¿Qui em veieu des d‘allà?
tants rius, tanta set
tanta pressa per arribar.
I el futbol dels diumenges
i el cafè que obre uns ulls que no veuen
i hi ha tant espai a l‘espai
i hi ha tanta dubte a les escoles
els mercenaris al congrés
i un altre estrateg és emboscada.
Per anar a la fortuna
et venen déus nous
per trobar la tendresa
hi ha qui s‘envia una pastilla
aquest setembre tan gener
i aquesta somriure tan ploraneres.
Cel amunt, terra avall
pa de blat llum de neó ....