Vorbei (en catalán)


fins que t‘oblidis de mi
fins que t‘oblidis de mi
fins que t‘oblidis de mi
hi ha dies , en els que tens por de mi
per oblidarte de tots els colors
que amb vas donar
hi ha nits, alla mentira a les que em desperto
y pensar en la nostra promesa
qe es va trencar lentament
el cuadre a la pared
es veu casi buit
l‘historia de nosaltres
descolorada com sempre
deu permaneixer com en aquell moment
pro el temps la descolora massa

acabat
acabat es l‘ultima pregunta
y se
que els dies s‘han perdut
s‘ha acabat
trobo noves metes
lliure de nou
se que hi ha molts
el pasat es silencios

l‘ultim dia de l‘estiu ho tinc a prop
la nostra sombra esta reflexada
en humides promeses
el cami a casa va ser dur
un llarg estiu en el qe vam guanyar
y ara?
la imatge a la ma va ser pintada
las setmanas ens van fei creixer pero
pero!
no va ver res mes important
el nostre ultim dia

acabat
acabat es l‘ultima pregunta
y se
que els dies s‘han perdut
s‘ha acabat
trobo noves metes
lliure de nou
se que hi ha molts
el pasat es silencios

y ara recordo y penso en tu
penso en el nostre estiu y hem pregunto
on estaras ara?
com estaras ara?
y com somriuras?
y com ploraras?
com dormiras?
com cridaras?
pensaras en nosaltres alguna vegada?
pro!
avegades m‘aixeco
agafo aire
y em llevo
el nostre temps va pasar
inclus si aixo va ser el millor
y el vent ya porta el seguent invern
et trec de la meva memoria
com si fosis...
....el dia mes bonic d‘estiu

acabat
acabat es l‘ultima pregunta
y se
que els dies s‘han perdut
s‘ha acabat
trobo noves metes
lliure de nou
se que hi ha molts
el pasat es silencios.