memòria històrica amb el nostre poble:
Mai oblidarem la foscor de les nostres nits
Sang calenta en els meus ulls;
sagnant la sang; l´emprenta de l´oblit
tu no hi ets aquesta nit,
i continuo buscant-te més enllà dels meus ulls.
Somiar un món és l´utopia
i encaputxats, negant la por,
un racó en el meu cor,
per les caigudes, pels meus companys.
No es poden negar les veus amagades,
no es poden callar les veus silenciades.
Veus enfonsades, que no oblidades.
Qui negarà els torturats
si els malsons t´han despertat?
Els mars de ls sang són la realitat
NO VENÇ EL TEMPS, VENÇ LA VOLUNTAT.