Ja passen les hores i encara no han arriba
un estrany neguit omple el meu cor,
no molt lluny d´aqui s´esclata un tiroteig
"algo" a dins meu hem diu que son morts.
Potser no han estat ells, pero no puc anar a
mirar sento nausesas a dins meu; haig d´anar.
Lluny penso en ell, el meu company
alegre i valent. No pot ser, no m´ho crec
ASSASSINS!!
Ja no hem queda temps haig de seguir
endevant, un cop començat ja no es pot para.
Comprovo la pistola i m´apropo a l´objectiu
quan veig el seu cap disparo a matar.
Ho haig de fer per ell.
La lluita no es pot matar.
Quan caigui algun company, hem de seguir.
No ells no son morts ells son vius
al nostre record.
Omplen de sentit el nostre
esforç d´alliberar el poble català.
Morir per aconseguir el nostre nat dret de viure.
Morir per aconseguir una terra lliure.