La balanguera misteriosa com una aranya d‘art subtil,
Buida que buida sa filosa de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil·la, teixint la tela per demà.
La balanguera fila, fila, la balanguera filarà(2)
Girant l‘ullada cap enrera, guaita les ombres de
l‘avior.I de la nova primavera sap on s‘amaga la llavor.
Sap que la soca més s‘enfila, com més endins
pot arrelar.La balanguera fila, fila, la balanguera filarà.(2)
De tradicions i d‘esperances, tix la senyera
pel jovent.Com qui fa un vel de noviances,
amb cabelleres d‘or i argent.
De la infantesa que s‘enfila , de la vellura
que se‘n va.La balanguera fila, fila,
la balanguera filarà(2).