LA MI Ja sabem com t’agrada aixecar el braç LA RE i calcular el pol d’on ve el vent, LA MI ja hem gaudit de l’estil que exhibeixes RE LA quan marxes corrents. MI Ja hem entès que ets una ànima errant LA RE que abandona les cases quan tothom dorm, LA MI que t’agrada menjar quan hi ha gana RE LA i dormir si ve son. RE Però pensa’t-ho bé que després, tard o d’hora, LA sempre arriba el moment RE LA MI quan s’obre com una flor rara el penediment RE i entens, com si totes les bruixes del món LA coincidissin llegint-te el futur, RE que és cosa de temps que et sorprenguis MI pensant que ho tenies, LA que jo creia en tu. MI Ja sabem que tres mil aventures LA RE bateguen rabioses lluny d’aquest racó, LA MI que els guerrers s’avorreixen si no RE LA hi ha una mica d’acció. MI Ja hem previst que només moriràs si algú et clava LA RE una daga daurada en el cor LA MI i que on t’enterri una bona gent RE LA hi creixerà un roure fort. RE I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid LA que sempre arriba el moment RE LA MI quan s’obre com una flor groga el penediment. RE Si ho saps com si totes les bruixes del món LA t’estiguessin llençant un conjur, RE una rima ancestral que et farà MI recordar que ho tenies, LA que jo creia en tu. RE Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts LA per incloure en el codi penal RE LA que es prohibeixi a la gent ‘nar pel món MI LA buscant res que no pugui anomenar. RE Que la por estaria allà però, potser, per variar, MI aprendríem a passar-la junts RE i no et veuria mai més explicant-me que bé MI estaves quan ho tenies, LA quan jo creia en tu.