Dedicada a la gent que la ha demanat, es una canço bastant facil i molt repetitiva. Saluts! Copo 3 traste pel mateix to que la original Em Dóna comba bomba Am quan ix als diaris Em D notícia i primícia són sinònims rei Bm heu aconseguit sense massa esforç Em enganyar a molta gent Am Bm Em furgaré on no toca i no aniré l’infern. Em Dóna comba bomba Am quan ix a la tele Em D notícia i escàndol esdevenen dogma, rei. Bm El perquè es confon Em i la balança cau perquè no suporta el pes. Am Bm Em Furgaré on no toca i no aniré a l’infern (acordió solo) C, G, Bm, Em x2 Em Riures de la realitat Am i contar-la fent com fan. Em Blanc o negre, roig o verd D que plore la veritat Bm i ara endevina: Em Qui és eixe que amagava bragues als calaixos? Am Bm Em Què trista pot ser la glòria! C No els preocupa l’equilibri són els amos del trapezi G són capaços de fer-nos creure Bm Falsos i absurds, Em Callen els muts. C No els preocupa l’equilibri són els amos del trapezi G són capaços de fer-nos creure Bm Falsos i absurds, Em Llei de l’embut (acordió solo) C, G, Bm, Em x2 C amagueu-se venen dispostos G les riallades son massa fortes Bm el ridícul una ganyota Em que ells la fan molt bé C Y sigue siendo necesaria la respuesta colectiva, G entre valles de lamentos y montañas malheridas, Bm no apagarà nuestra llama ese viento, Em Aunque nos falte el aliento y no cierre la herida, C y hay una gossa que ladra rabiosa y que ruge G grandiosa una revolución, Bm no nos afecta tu veneno, que no, y tus jaulas Em sirven de poco si nos queda el habla, C G Que la tele és un circ i el món una estratègia Solo el tablero de la guerra Bm Em Confonen les paraules i amaguen l’evidència. Hay tanta cabecita enferma C G tiembla, que empuñaremos de nuevo las piedras, Bm retumbaremos por toda la tierra, nuevas raíces despiertan (repetint els mateixos acords fins al final) Sigue siendo necesaria la respuesta colectiva, la conexión Pego-Gandia siempre fuerte, la llama siempre viva, escúchalo, Jaume subelo ponlo i arriba. No els preocupa l’equilibri són els amos del trapezi són capaços de fer-nos creure Falsos i absurds, Callen els muts. No els preocupa l’equilibri són els amos del trapezi són capaços de fer-nos creure Falsos i absurds, Llei de l’embut