Xacarrere uo!
Ja de matí quan el pollastre cantava.
Jo els aparells a l‘haca li ficava
i se n‘anavem a un camp de garrofes
que heretà el meu avi allà per la rosella
l‘arribar allí
quin desastre que m‘han fet
en quina barbaritat ho han deixat
ni fins camparet.
No li ho digues a ma mare
no li ho digues a mon pare
no li ho digues al meu avi
no li ho digues al meu germà
que les garrofes les han furtat
com tots els anys ens han espigolat
L‘any que ve no em fotran
les colliré en el mes de Maig
i si no les volen verdes
les embetumaré
Burra anem-se‘m a casa
que ací no fem res
quina burra més cabuda
Xacarrere uo!.