Obres els ulls i mires al teu voltant
i no saps el que t‘està passant,
lentament els dies van passant,
tot va canviant i tu et vas fent gran.
Tantes coses que has somiat,
i ara veus que no són veritat,
i ara veus que no es compliran.
Però tot i així, hi ha moltes coses
que no es somien, que es viuen,
que es senten, que són la realitat.
La vida és per sentir, la realitat...
Tant se val el que hagis estranyat,
que els records mai no s‘oblidaran.
Les persones que a tu t‘han marcat
en el teu cor perduraran.
Tants camins per escollir,
però el teu ja el tenies escrit,
però el teu ja estava marcat.
I tant de tros, que a tu,
encara et queda,
i tantes coses per veure...
Pots estimar, pots ser estimat,
pots fer petons i acaronar,
i pots fumar i et pots morir,
pots escollir seguir vivint,
i pots plorar i ser feliç,
pots dir que no i pots dir que sí,
pots escoltar i ser escoltat,
imaginar poder volar,
i anar més lluny i més aprop
i disfrutar del que hi ha,
que si els amics, que si els amants,
que sempre vénen i se‘n van.
Pots treballar, et pots emprenyar
i si et convé pots perdonar.
Pots ser creient, pots ser ateu,
pots dir hola i pots dir adéu.
Pots caminar, pots recordar,
contaminar o reciclar.
La pots cagar, rectificar i pots somiar.
La realitat, la vida és per sentir,
la realitat...
Sentiu-ho, viviu-ho...