De ben petit, dincs del meu cor,
amb un tresor jo somiava,
Habia de ser, el primer,
d‘anar a descobrir-ho.
Potser ara tot, va malament,
viure al mar es complica,
pero haurè de ser fort,
m‘he en d‘anar, on em duguin el vents...
(nanananana)
i si cambia molt,
(nanananana)
vull tornar als temps en que jo era
el més fort...
No deixaré escombreir els colors
dels meus records...
Vull, coservar l‘escalfor
que m‘alimenta el cor...
Què les melodies,
que ens vam inventar,
es puguin fer realitat.