Un indret assolellat (4t openi


Et voldria veure aquí amb mi, per sempre.
Vull cridar-ho als quatre vents perquè em surt del cor.
Algun dia ens trobarem, i ens adonarem
que ho podem vèncer tot, que l‘amor és molt més fort.

Junts a cada segon, plegats farem camí
fins a la fi del món, units en un mateix destí.
Quan no hi ets tu, no sé ni qui sóc:
aquesta solitud em pren el rumb i el timó.

Brilles, brilles com una flor d‘estiu.
¡Ningú em fa sentir tan viu!
Et prometo una vida plena d‘amor.

Vine, vine, t‘estimaré sempre;
si em vols dir que sí
em pots prendre, perquè tu ho ets tot per mi.