Rugen les gorges a la manifestació,
Milers són les veus que criden:
No a la globalització!
No!
No a la globalització!
No!
No a la globalització!
No!
No a la globalització!
Sonen les sirenes,
Tot està sota control,
Un infiltrat entre la massa,
Incita a la provocació.
Sonen xiulets, hi ha ordre de carregar,
La multitud es prepara, comença la batalla.
Però res que,
Se sent un crit punyent,
¡Assassins, assassins!
Voce la manifestació,
Però alguna cosa passa, hi ha caos, confusió,
En el sòl rau inert un anònim lluitador.
I aquí aquesta, sobre l‘asfalt,
El cos mort, d‘un jove llibertari.
I aquí aquesta, sobre l‘asfalt,
El cos mort, d‘un jove llibertari.
La història es torna a repetir,
Ja ho va escriure Dario Fo.
Mort accidental d‘un anarquista,
Mort accidental d‘un jove idealista.
Només va ser casualitat,
Tot ha estat un error,
Manipulen premsa i televisió,
I aquí no ha passat res,
El silenci bona coartada,
Tot està correcte orquestado,
Truquem accident,
Al terrorisme d‘estat.
Però aquí aquesta, sobre l‘asfalt,
El cos mort, d‘un jove llibertari.
I en respirar, salten les llàgrimes,
Per la impotència que em esquinç l‘ànima.
La història es torna a repetir,
Ja ho va escriure Dario Fo.
Mort accidental d‘un anarquista,
Mort accidental d‘un jove idealista.
Una rosa ha estat pisoteada,
Per anomenar llibertat,
I els seus pètals de color vermell,
Tenyeixen els carrers de Gènova.
Ens podeu empresonar,
Ens podeu torturar,
Ens podeu assassinar,
Però mai podreu callar la veu
De a solidaritat.
Perquè novament:
Rugen les gorges a la manifestació,
Milers són les veus que criden:
No a la globalització!
No!
No a la globalització!
No!
No a la globalització!
No!
No a la globalització!
¡Noo! ION !!!!!.