Mirant al passat, d‘aquelles terres se senten
i escolto els records que van creixent.
Des d‘aquí, van sorgint fins a l‘infinit.
Recordo un passat llunyà i misteriós,
imatges que es mostren en la foscor
d‘un mar que va sentir, dins del cor,
la vida néixer dins d‘un món
que sé que encara batega.
Una colossal muntanya veig davant,
desprenent un alè ben blanc.
No deixa que surti el sol,
i ens pren tot el que tenim.
En aquesta terra
dins del seu plor contemplem...
Tu i jo podrem observar:
el món s‘acabarà.
Segueixo pregant
perquè algun dia ens puguem
trobar a través de l‘espai.
On el temps no és final,
allà t‘esperaré.