Les llagrimes que jo veso per tú,
són com una pregaria, em travesen el cor.
Són una demostració dels meus sentiments,
no et pensis que són de devilitat.
Dins les teves ninetes hi vaig veure un gran cel,
elles han fet que móvlidi de respirar.
No cal que búsquis més, que el sol resplendeix,
recorda que vas prometre.
Mirante fixament, davant daquell mirall,
segur que a mi hem vas veure, només a mi.
I d‘aquella mirada neix un gran desitg de volar.
Tú cambíes i el món cambía continuament,
l‘amor sencent com un somni de foc.
Feste enrrere, el miratge obra la ment.
Res no hem diu perque hi hagi sempre un lum ences,
algú a la terra hi força el seu cor,
per poder avançar cap el fotúr, el teu fotúr.
Junts podrem aconseguir els fragments de la pasió..