Homes i dones i nens del cap dret
Correu, correu, que el temps pot no ser etern
Per entre núvols i molins de vent
S’obren les portes d’aquest cabaret.
Ballets i orquestres, clowns i jocs de mans
Són el repòs del viatger cansat
El Capità Cisterna omple l’espai
D’espills opacs i sers imaginats.
Sàvia i antiga l’estanquera ens diu:
“No tingueu por dels morts, cal témer els vius”
Bufa simun! Desseca llacs i rius
Apaga el foc sagrat, pluja d’estiu.
Dues germanes contrabandistes són
Amples vestits, cabells llargs i cançons
Sota els vestits el mestre caçador
Riu i el seu riure espanta les tristors.
El posadiscos neda en moscatell
El maître dorm dessota el taulell
Miss Univers predica als quatre vents:
“Deixa-hi a fora la noció del temps”.
El foc primer brolla d’un barret blanc
Sorres i cels formen els decorats
Estrelles orfes, bruixes i cavalls
Màscares negres obriran el ball.
Barres i estrelles, símbols del passat
Falç i martells en el mateix mirall
Déus i Senyors i exèrcits comdemnats
EL somni és vida al cabaret somniat.
Monjos borratxos i alquimistes folls
Fan boires baixes, flamarades d’or
Ses suaus carícies m’han buidat el cor
Del sentiment inhòspit de l’enyor.
El cabaret galàctic ja és obert
Els paralítics hi aprendran claqué
La masovera enganya els innocents
Cambrers romàntics cremen els diners