Eren temps de canvis
per viure amb intensitat
eren temps que pronosticaven llum
Mai teniem peles
sempre anavem penjats
però al final sempre ens quedava el futur
Compravem llibres
de lectures estranyes
viatjavem junts
a les vacances d‘estiu
somiavem que un dia marxariem de casa
per viure junts en el nostre propi niu
Sovint de nit
recordo els meus companys
com podria reviure de nou
tots aquells anys
Han passat els anys
més ràpid del que havíem pactat
i ja fa temps que no sé res d‘aquell grup
No vull pensar que tot a quedat enllà
ja sé que això no és culpa de ningú
Passavem hores fent fum a la plaça
bebíem birres a la bora del riu
parlavem d‘uns hipotètics orgasmes
somiavem que un dia serien de debó
Temps mort
temps mort
temps mort
temps mort
Sovint de nit
recordo els meus companys
tornaria a reviure de nou
tots aquells anys
Al temps no se‘l pot obeir
ens queden tantes coses per dir
depressa contesta
ens queda una oportunitat
un temps mort
Temps mort
temps mort
temps mort
un temps
temps mort
temps mort
temps mort.