Aquest amor adquireix la forma d‘una illa
Molt petita i tan distant
ohh ...
Que en el mar de la constumbre
Dia i nit amenaça d‘ofegar,
I no vol deixar supervivents aquest foc forestal
Que és la por a perdre‘t ia quedar sense tu,
A quedar sense tu,
El temps s‘imposa més cruel competidor
Són les seves fortes cames manesillas sense rellotge
Que no es detenen em kieran desplaçar
Però pels teus petons ho volvere a intentar-ho,
Ho tornarà a intentar,
Aquest amor adquireix la forma d‘una illa
Molt petita i tan distant
Sera, sera ...
Sera que s‘acaba que la teva fe per mi no segueix
Sera, sera que trobes en la meva manera tantes coses inservibles
Sera, sera ...
Sera que s‘acaba que el teu amor ja no prossegueix
Sera, sera ...
Sera que trobes en la meva manera tantes coses ...
És el nostre amor ... és el nostre amor ... és el nostre amor ....