Si concentro la meva ment amb la mirada enllà,
els meus sentiments es desborden.
Sóc conscient que el que envolta la realitat
substitueix el món que ens captiva.
El temps l‘arrossega sempre amb ell;
també ho fan els camins desconeguts,
però només hi ha un destí: caminar al teu costat.
Jo em sento com si fos un cavaller medieval.
¡Ei, si us plau, deixa‘m marxar! Barreres del temps creuarem.
Busquem què significa el fet d‘estar ben vius.
Tant se val, si fa mal: com que em segueixes mirant bé,
seguiré lluitant. Dibuixaré el camí.
Sé que cada dia i nit m‘adonaré que, en realitat,
tots portem dins nostre sempre el que busquem.
Pel que he viscut i he estat, he caminat jo pas a pas,
i em semblava molt més dolç del que no és..