Tot sentint-los,
sé que s‘allunyen al fons d‘aquell cel blau i estrellat
els meus somnis.
Encara brillen i prenen intensitat.
Són records que guardaré
i, quan marxi a dormir,
en passió esdevindran
i voldran volar.
¡Que innocent que he estat, creient-me
tenir-los vius amb mi per sempre!
Per molt lluny que es poguessin escapar,
aquell nen que, a dins, va viure
es va adormir en el meu cor i ja no se‘n va tornar a despertar.